AEB en Castelldefes: 'Razones para una escuela bilingüe'

Acto de la AEB en apoyo a treinta familias de Castelldefels presionadas por cuestionar la inmersión lingüística 

El próximo jueves 13 de julio la Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) organiza el acto “Razones para una escuela bilingüe”, que tendrá lugar en la Biblioteca Ramón Fernández Jurado de Castelldefels, a las 18.30 horas.

Se trata de una iniciativa concebida en apoyo a la treintena de familias que han solicitado judicialmente la escolarización bilingüe y cuyos hijos estudian en el Centro de Educación Infantil y Primaria (CEIP) Josep Guinovart. Estos padres han sufrido continuas e inaceptables presiones por parte de la Dirección del centro, del Ayuntamiento de Castelldefels, de la Unión de Sindicatos de Trabajadores de la Enseñanza de Cataluña (USTEC) y de la entidad Somescola. Nos encontramos ante la estrategia habitual del nacionalismo consistente en arrinconar con falsedades al que disiente. Lo que sucede en esta ocasión es que no es “una sola familia la que lo reclama”, como suelen apuntar despectivamente los defensores de la inmersión lingüística obligatoria, sino casi cuarenta.

En el acto se esgrimirán argumentos en pro de la modificación de los proyectos lingüísticos de los centros educativos que contravienen la normativa vigente, no solo porque vulneran los derechos de las personas, sino también porque merman la calidad de la educación.

Participarán Dafne Ungerer, representante de los padres del CEIP Josep Guinovart; Mercè Vilarrubias, lingüista y autora del libro Sumar y no restar: razones para introducir una educación bilingüe en Cataluña; Carlos Silva, catedrático de Inglés en el Instituto Bisbe Berenguer de Hospitalet de Llobregat; Nuria Plaza Carrero, coordinadora de la Agrupación de Enseñanza de Societat Civil Catalana y miembro de la AEB; José Domingo, presidente de Impulso Ciudadano y asesor jurídico de la AEB y Ana Losada, portavoz de la AEB.

Origen y evolución de la reivindicación

El proyecto lingüístico del CEIP Josep Guinovart de Castelldefels se aprobó en 2013 y dispone que solo el catalán sea la lengua vehicular y de aprendizaje, la herramienta de cohesión e integración del centro y el vehículo de estructuración de todos los aprendizajes. También establece expresamente que todas las áreas se impartirán en catalán, salvo la de castellano y la de lengua inglesa. 

En mayo de 2016, un grupo de 38 familias solicitó a la Dirección del Centro que se abriese un debate sobre el proyecto lingüístico para valorar la opción de que el castellano y el inglés también fueran consideradas lenguas vehiculares. Esta propuesta fue rechazada de manera rotunda, sin dar ni siquiera margen al intercambio de ideas al respecto.

Ante esta situación, una treintena de estas familias presentó otros tantos recursos contencioso-administrativos ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) que, desde diciembre de 2016, ha dictado diversos autos en los que establece que, dado que el castellano es lengua oficial en Cataluña, al menos el 25% de las horas lectivas se deberán impartir en esta lengua. Actualmente, una semana cuenta con 25 horas lectivas, de las que 19 se imparten en catalán, tres en castellano y tres en lengua inglesa. La aplicación de la medida cautelar dictada por el TSJC implica que, de cara al próximo curso, 16 horas se han de impartir en catalán, seis en castellano y tres en inglés. Es decir, se ha de programar una asignatura más en castellano. A la vez, el Departamento de Enseñanza de la Generalitat ha de pagar las costas judiciales por su actitud claramente contraria al ordenamiento jurídico. 

La AEB considera inaudito que se acuse a estas familias de judicializar la enseñanza cuando lo único que han hecho es apostar por una formación de calidad para sus hijos frente a quienes instrumentalizan la escuela al servicio de la denominada construcción nacional.

En el acto “Razones para una escuela bilingüe” se abrirá el debate que el CEIP Josep Guinovart ha negado a estos padres y que incomprensiblemente permanece soterrado desde hace demasiado tiempo, en contra de la opinión de la mayoría de los catalanes.

________________________________________

Acte de la AEB en suport a trenta famílies de Castelldefels pressionades per qüestionar la immersió lingüística

El proper dijous 13 de juliol l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) organitza l'acte “Raons per a una escola bilingüe”, que tindrà lloc a la Biblioteca Ramón Fernández Jurado de Castelldefels, a les 18.30 hores.

Es tracta d'una iniciativa concebuda en suport a la trentena de famílies que han sol·licitat judicialment l'escolarització bilingüe i els fills de la qual estudien al Centre d'Educació Infantil i Primària (CEIP) Josep Guinovart. Aquests pares han sofert contínues i inacceptables pressions per part de la direcció del centre, de l'Ajuntament de Castelldefels, de la Unió de Sindicats de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya (USTEC) i de l'entitat Somescola. Ens trobem davant l'estratègia habitual del nacionalisme consistent a arraconar amb falsedats al que dissenteix. El que succeeix en aquesta ocasió és que no és “una sola família la que ho reclama”, com solen apuntar despectivament els defensors de la immersió lingüística obligatòria, sinó gairebé quaranta.

En l'acte s'esgrimiran arguments en pro de la modificació dels projectes lingüístics dels centres educatius que contravenen la normativa vigent, no solament perquè vulneren els drets de les persones, sinó també perquè minven la qualitat de l'educació. 

Participaran Dafne Ungerer, representant dels pares del CEIP Josep Guinovart; Mercè Vilarrubias, lingüista i autora del llibre Sumar i no restar: raons per introduir una educació bilingüe a Catalunya; Carlos Silva, catedràtic d'Inglés en l'Institut Bisbe Berenguer de l'Hospitalet de Llobregat; Nuria Plaza Carrero, coordinadora de l'Agrupació d'Ensenyament de Societat Civil Catalana i membre de la AEB; José Domingo, president d'Impuls Ciutadà i assessor jurídic de la AEB i Ana Losada, portaveu de la AEB.

Origen i evolució de la reivindicació

El projecte lingüístic del CEIP Josep Guinovart de Castelldefels es va aprovar en 2013 i disposa que solament el català sigui la llengua vehicular i d'aprenentatge, l'eina de cohesió i integració del centre i el vehicle d'estructuració de tots els aprenentatges. També estableix expressament que totes les àrees s'impartiran en català, excepte la de castellà i la de llengua anglesa. 

Al maig de 2016, un grup de 38 famílies va sol·licitar al Centre que s'obrís un debat sobre el projecte lingüístic per valorar l'opció que el castellà i l'anglès també fossin llengües vehiculars. Aquesta proposta va ser rebutjada de manera rotunda, sense donar ni tan sols marge a l'intercanvi d'idees sobre aquest tema.

Davant aquesta situació, una trentena d'aquestes famílies va presentar recursos contenciós-administratius davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, des de desembre de 2016, ha dictat diverses actuacions en els quals estableix que, atès que el castellà és llengua oficial a Catalunya, almenys el 25% de les hores lectives s'hauran d'impartir en aquesta llengua. Actualment, una setmana compta amb 25 hores lectives, de les quals 19 s'imparteixen en català, tres en castellà i tres en llengua anglesa. L'aplicació de la mesura cautelar dictada pel TSJC implica que, de cara al proper curs, 16 hores s'han d'impartir en català, sis en castellà i tres en anglès. És a dir, s'ha de programar una assignatura més en castellà. Alhora, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat ha de pagar les costes judicials per la seva actitud clarament contraria a l'ordenament jurídic. 

La AEB considera inaudit que s'acusi a aquestes famílies de judicializar l'ensenyament quan l'única cosa que han fet és apostar per una formació de qualitat per als seus fills enfront dels qui instrumentalitzen l'escola al servei de la denominada construcció nacional.

En l'acte “Raons per a una escola bilingüe” s'obrirà el debat que el CEIP Josep Guinovart ha negat a aquests pares i que incomprensiblement roman soterrat des de fa massa temps, en contra de l'opinió de la majoria dels catalans.